dimecres, 13 de febrer de 2013

Liberalitzar la farmàcia: és una bona idea?


Us deixo un article publicat avui al diari El País que analitza la possibilitat de liberalització del model de farmàcia en el nostre entorn.

Si llegiu aquest article o d'altres que s'han publicat en referència a aquest tema, veureu que hi ha una gran diversitat d'opinions. Hi ha qui creu que ajudarà a millorar l'economia del país i el lliure mercat, qui pensa que s'han d'abolir els privilegis dels farmacèutics, qui pensa que el mercat l'absorbiran grans cadenes podent arribar a monopolitzar el mercat i incrementant així el preu dels medicaments, hi ha qui creu que és reduirà dràsticament el número de farmàcies amb el risc de què petites poblacions rurals quedin sense cap establiment sanitari proper, que disminuiran els llocs de treball, donant lloc a molts acomiadaments, que el fet de poder comprar cert tipus de medicaments al supermercat és banalitzar els medicaments, augmentant així el risc del seu mal ús...

Aquesta gran incertesa crec fermament que afecta a tot el sector, investigació de nous medicaments, laboratoris, distribuïdors, farmàcies, farmacèutics... agreujant encara més la situació de crisi que s'està patint. Tothom va perdut i no sap per on tirar, no és pot mirar gaire cap al futur, perquè no se sap com serà, això genera estancament del sector. És un peix que es mossega la cua, i crec que no es començarà a resoldre fins que no disminueixi aquesta incertesa.

Espero que aquesta decisió sigui pressa amb "seny". Evidentment l'economia del país és important, però no s'ha d'ignorar aquesta xarxa de farmàcies creada des de fa tants anys del petit propietari i que genera riquesa pel país. Potser és podria revisar determinats punts com la limitació d’obertura de noves farmàcies, per agilitzar el mercat, entre d'altres. Però continuo pensant, que un farmacèutic és qui hauria de tenir la propietat o part de la propietat de la farmàcia o mitjançant algun altre mecanisme que li permeti participar en la política de la farmàcia. No perquè vulgui que tot quedi a casa, ja que de la mateixa manera penso que els hospitals haurien d'estar dirigits per metges amb experiència, ja que d'aquesta manera el criteri sanitari crec que és més fàcil mantenir-lo. 

Realment penso que el que hem d'aconseguir és un servei de qualitat i això hauria de ser la prioritat. Cal pensar en els usuaris i també, ara ja sí que miro cap a casa, en el farmacèutic. El farmacèutic fins ara ha tingut l'exclusivitat de la producció i conservació de medicaments, i ara amb aquest avantprojecte de llei de serveis professionals, sembla que això es difuminaria i ho compartiríem amb químics i biòlegs! Perdem la capacitat de titularitat. És molt difícil acabar tenint una farmàcia, però malgrat això, penso que és un repte que podíem arribar a tenir i que ara ja desapareixeria. També penso en el valor que té el consell farmacèutic i que podria arribar a desaparèixer. El farmacèutic té un potencial molt gran, ja que té una formació de cinc anys, amb capacitat d'aprenentatge, d'innovació i de treball de qualitat i és expert en el sector. En un moment on l'especialització és clau per assolir estàndards de qualitat, no entenc, com es pot plantejar una mesura d'aquest estil.

Realment veig la necessitat d'arribar a una decisió encertada per a poder acabar amb l'estancament del sector i que aquest canvi no busqui altra cosa que la qualitat del servei, la seguretat, accessibilitat i sostenibilitat. Molt fàcil dir-ho, ho sé, però ningú ha dit que ho fos.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Involucrem-nos tots en el problema de la resistència bacteriana als antibiòtics!

Avui volia dedicar aquest espai a parlar de la resistència bacteriana.

És un problema d'importància cabdal ja que el nivell de resistències de determinats bacteris als antibiòtics arriba i fins i tot supera el 25% de les soques aïllades en diversos països de la Unió Europea. 

El passat 18 de novembre va ser el Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics, tot i així, caldria que ho tinguéssim present cada dia, i caldria involucrar a tota la població, ja que és un problema que afecta a tothom. 

L'ús inadequat, per automedicació o per prescripcions incorrectes i per molts altres motius, que podeu trobar en aquest document realitzat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos, posa en risc l'efectivitat del tractament amb antibiòtics.



Cada dia a les farmàcies venen dones amb simptomatologia d'infecció urinària i volen que els hi solucionem el problema. A la farmàcia no podem donar antibiòtics sense recepta, no els podem recomanar un antibiòtic. El metge és qui ho pot fer, i caldria realitzar prèviament un anàlisi d'orina per confirmar l'existència d'una infecció bacteriana i per veure quin és l'antibiòtic més adequat pel seu cas.

Realment la farmàcia és el punt més accessible i més ràpid pel ciutadà, però en aquest cas, ara per ara, el farmacèutic no hi pot fer res, i això moltes persones no ho entenen. El farmacèutic no ho pot fer perquè no té la capacitat legal ni té les eines per a poder-ho fer.  Tant de bo es pogués agilitzar aquest procés de manera que el metge i el farmacèutic cooperessin per a resoldre aquests problemes d'una forma més ràpida i efectiva i així evitar l'automedicació amb antibiòtics per aquest problema de salut.

El problema és real i es pot solucionar de diverses maneres. Es pot millorar l'educació de la població, que em sembla que sobre aquest tema, encara fa falta treballar-hi molt. Es pot formar bé als metges i farmacèutics. Dotar-los d'eines àgils i adequades per fer bons cribatges i diagnòstics. Consensuar i fer protocols d'actuació per a que metges tant de centres públics i privats, i farmacèutics, treballin de forma conjunta cadascú en el camp que li correspon.

En el següent enllaç podeu trobar uns vídeos realitzats pel European Centre for Disease Prevention and Control, que il·lustren la problemàtica actual i una mica més d'informació:

 

dimecres, 14 de novembre de 2012

Carpa de farmacèutics a Barcelona

Avui un grup de farmacèutics hem participat a una iniciativa impulsada per la SEFAC en la qual hem realitzat una serie de serveis farmacèutics a la gent que s'acostava a la carpa on estàvem, situada a la Diagonal a Barcelona. Serveis com mesura de la pressió arterial, paràmetres nutricionals, anàlisi  de colesterol, càlcul del risc cardiovascular, espirometria  i revisió de la medicació.

Penso que ha estat una iniciativa molt enriquidora tant per a les persones que han col·laborat amb nosaltres com pels farmacèutics i farmacèutiques que hi hem participat, ja que a part de l'impacte que aquesta activitat hagi pogut tenir en la prevenció i la detecció precoç de possibles problemes de salut, ha servit per fer un intercanvi d'opinions que ens pot ser molt útil a tots. 

Només em queda felicitar als organitzadors de la carpa i a totes aquelles persones que han fet possible una activitat com aquesta que ens apropa a la població i ens permet mostrar tot allò que som i fem, i que moltes vegades no es coneix o no es reconeix.



Gràcies a la Maria per la foto! 



dilluns, 8 d’octubre de 2012

Interaccions entre plantes i medicaments

Molt sovint les persones utilitzen medicaments i plantes o altres remeis naturals a la vegada. Aquests remeis naturals en molts casos no són innocus i és per tant que cal fer-ne un bon ús i cal veure si existeix alguna possible interacció amb algun medicament que la persona estigui prenent en aquest mateix moment.

L'isoenzim CYP3A4 és responsable del metabolisme de molts medicaments. L'activitat d'aquest isoenzim es veu incrementada per exemple per una planta anomenada Hipèric o Herba de Sant Joan (St John’s Wort) utilitzada en casos de depressió. Això vol dir, que aquesta planta farà que si estem prenent un altre medicament, aquest es metabolitzi molt més ràpid del que és habitual i l'efecte d'aquest medicament serà menor. En alguns casos pot no ser important aquesta reducció de l'eficàcia, però en altres casos pot ser determinant, com per exemple amb la ciclosporina, un medicament utilitzat per evitar el rebuig d'un òrgan en cas d'un transplantament.

Per altra banda, el suc de pomelo (Grapefruit juice) disminueix l’activitat d’aquest isoenzim, per tant, farà que disminueixi el metabolisme d’alguns medicaments que depenen d’aquest isoenzim, i això pot portar a què aquests medicaments tinguin un efecte més perllongat o es pugui arribar a una possible toxicitat.



No sempre es fàcil trobar recursos per cercar aquest tipus d'interaccions entre plantes i medicaments. 
Tot seguit deixo una selecció d'unes quantes fonts útils:

http://oncosaludable.es/
http://3rdparty.naturalstandard.com/frameset.asp
http://www.mdanderson.org/education-and-research/resources-for-professionals/clinical-tools-and-resources/cimer/therapies/herbal-plant-biologic-therapies/index.html
http://www.bccancer.bc.ca/RES/ResearchPrograms/cameo/usefullinks.htm
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/druginfo/herb_All.html