El passat 23 de juny es va posar en marxa la taxa d’un euro per recepta a
Catalunya ordenat per la Generalitat i aquest passat diumenge, 1 de juliol ha
començat el nou copagament a tot l’Estat Espanyol ordenat pel Govern Central.
Han estat mesures d’urgència que han generat una situació de descontrol a les
farmàcies catalanes per la conjunció d’aquesta doble mesura.
Hi ha hagut una desinformació molt gran tant de cara a la població en
general com de cara als farmacèutics. No ha hagut cap comunicat oficial per
part dels governs per comunicar i clarificar els dubtes a la població. S’ha
passat aquesta responsabilitat al farmacèutic comunitari, que apart d’haver de
comunicar a la població la realitat de la mesura, s’ha trobat amb molts
problemes informàtics i estructurals que han afectat de forma notable al servei
de dispensació del medicament. Un servei que és un dret pel ciutadà i que s’ha
de realitzar amb les màximes garanties i qualitat.
Mesures d’aquestes magnituds haurien d’haver estat comunicades de forma
clara tant per part del Govern de la Generalitat com pel Govern l’Estat
Espanyol, fent-se responsable cadascun d’ells de la situació generada i
explicant de forma entenedora els canvis i la seva finalitat. Abans d’implantar
aquesta mesura caldria haver assegurat que en el moment d’aplicar-la hagués
estat tot preparat per a poder-la realitzar amb èxit.
A
Catalunya el nou copagament de l’Estat Espanyol no estarà en ple funcionament
fins a l’agost. A partir d’aquest moment sembla ser que el pacient que vingui a
buscar la medicació a les farmàcies catalanes rebrà la factura corresponent a
tota la medicació que hagi recollit a partir de l’1 de juliol. No és una mesura
encertada de cara al ciutadà, ni tampoc pel farmacèutic. Si el sistema no estava
preparat per a poder ser aplicat, el més assenyat hauria estat que s'ajornés. Sí que comencem bé!
Pel que fa a la taxa catalana d’un euro per recepta, queda constatat que el
farmacèutic, a partir d’ara realitzarà una activitat recaptatòria, que no té a
veure amb la formació que ha rebut, ni amb el seu perfil professional. El farmacèutic
és un professional sanitari amb titulació superior, llicenciat o, ara, graduat
amb 5 anys de carrera a la seva esquena. Evidentment, el farmacèutic, qui té la custòdia dels medicaments, requereix que assumeixi
tasques de gestió relacionades amb aquesta finalitat, però mai fins ara havia
realitzat una tasca recaptatòria d’impostos i això representa un canvi molt
gran en el propi concepte de la definició de “farmacèutic”. No sé
fins a quin punt, un canvi d’aquesta magnitud es pot fer tal i com s’ha fet. No
hi tenim res a dir els farmacèutics?
En un moment en què la figura del farmacèutic està fent esforços per a
tenir un perfil més clínic i més compromès amb la prevenció i promoció de la
salut, tant des d’Europa com a nivell mundial, aquí estem fent passos enrere.
El farmacèutic té la capacitat, la formació i el deure de realitzar aquestes
tasques més compromeses amb la salut de les persones i que assegurin un correcte ús dels medicaments, però necessita un entorn
que li sigui favorable per a fer-ho. Mai hem gaudit d'aquest entorn i ara encara es complica més.
Ara parlo per mi, però estic segura que molts joves farmacèutics pensen com
jo, en què no ens agrada un entorn que constantment ens posa traves per a fer
la tasca que el farmacèutic ha de realitzar, volem una estructura organitzada i
homogènia que ens permeti dur-ho a terme. En el farmacèutic hi tenim una figura
potencial que pot ajudar a fer el sistema més sostenible si se li dóna la
capacitat i la confiança per a dur-ho a terme. A més, ara el farmacèutic molts cops ha
de realitzar la seva tasca fora de la legalitat, perquè el sistema no està prou
ben organitzat. Perquè no organitzem l’entorn del farmacèutic en comptes de
desmuntar-lo?
No sé quina imatge volem donar a les noves generacions de farmacèutics que
som el futur de la professió i que volem que continuï viva i sigui un exemple
de bona pràctica i un model de confiança per a tots.
