dimecres, 13 de febrer de 2013

Liberalitzar la farmàcia: és una bona idea?


Us deixo un article publicat avui al diari El País que analitza la possibilitat de liberalització del model de farmàcia en el nostre entorn.

Si llegiu aquest article o d'altres que s'han publicat en referència a aquest tema, veureu que hi ha una gran diversitat d'opinions. Hi ha qui creu que ajudarà a millorar l'economia del país i el lliure mercat, qui pensa que s'han d'abolir els privilegis dels farmacèutics, qui pensa que el mercat l'absorbiran grans cadenes podent arribar a monopolitzar el mercat i incrementant així el preu dels medicaments, hi ha qui creu que és reduirà dràsticament el número de farmàcies amb el risc de què petites poblacions rurals quedin sense cap establiment sanitari proper, que disminuiran els llocs de treball, donant lloc a molts acomiadaments, que el fet de poder comprar cert tipus de medicaments al supermercat és banalitzar els medicaments, augmentant així el risc del seu mal ús...

Aquesta gran incertesa crec fermament que afecta a tot el sector, investigació de nous medicaments, laboratoris, distribuïdors, farmàcies, farmacèutics... agreujant encara més la situació de crisi que s'està patint. Tothom va perdut i no sap per on tirar, no és pot mirar gaire cap al futur, perquè no se sap com serà, això genera estancament del sector. És un peix que es mossega la cua, i crec que no es començarà a resoldre fins que no disminueixi aquesta incertesa.

Espero que aquesta decisió sigui pressa amb "seny". Evidentment l'economia del país és important, però no s'ha d'ignorar aquesta xarxa de farmàcies creada des de fa tants anys del petit propietari i que genera riquesa pel país. Potser és podria revisar determinats punts com la limitació d’obertura de noves farmàcies, per agilitzar el mercat, entre d'altres. Però continuo pensant, que un farmacèutic és qui hauria de tenir la propietat o part de la propietat de la farmàcia o mitjançant algun altre mecanisme que li permeti participar en la política de la farmàcia. No perquè vulgui que tot quedi a casa, ja que de la mateixa manera penso que els hospitals haurien d'estar dirigits per metges amb experiència, ja que d'aquesta manera el criteri sanitari crec que és més fàcil mantenir-lo. 

Realment penso que el que hem d'aconseguir és un servei de qualitat i això hauria de ser la prioritat. Cal pensar en els usuaris i també, ara ja sí que miro cap a casa, en el farmacèutic. El farmacèutic fins ara ha tingut l'exclusivitat de la producció i conservació de medicaments, i ara amb aquest avantprojecte de llei de serveis professionals, sembla que això es difuminaria i ho compartiríem amb químics i biòlegs! Perdem la capacitat de titularitat. És molt difícil acabar tenint una farmàcia, però malgrat això, penso que és un repte que podíem arribar a tenir i que ara ja desapareixeria. També penso en el valor que té el consell farmacèutic i que podria arribar a desaparèixer. El farmacèutic té un potencial molt gran, ja que té una formació de cinc anys, amb capacitat d'aprenentatge, d'innovació i de treball de qualitat i és expert en el sector. En un moment on l'especialització és clau per assolir estàndards de qualitat, no entenc, com es pot plantejar una mesura d'aquest estil.

Realment veig la necessitat d'arribar a una decisió encertada per a poder acabar amb l'estancament del sector i que aquest canvi no busqui altra cosa que la qualitat del servei, la seguretat, accessibilitat i sostenibilitat. Molt fàcil dir-ho, ho sé, però ningú ha dit que ho fos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada